 |
| Philips. Any 1950. |
Quan jo
era petit la ràdio era un element de la casa molt important perquè en aquells
temps era l’únic mitjà de comunicació que hi havia. A casa meva l’aparell de
ràdio estava al menjador i sobre un prestatge, a certa alçada, perquè no la
poguéssim tocar.
Quan jo tenia cinc o sis anys, deuria ser l’any 1959 o l’any 1960, la
meva curiositat per aquell aparell era tant gran que un dia vaig agafar una
cadira, m’hi vaig enfilar i amb la punta dels dits vaig voler canviar
d’emissora. Però al recolzar-me al prestatge, la radio em va caure al cap i,
seguidament, va anar a parar al terra. De manera que aquell aparell va acabar
fet bocins.
Jo
crec que aquell fet va ser important perquè més endavant em dediqués a la
reparació d’aquest tipus d’electrodomèstics. Feina que encara desenvolupo
actualment.
Al
cap d’uns dies vaig acompanyar el meu pare a comprar un altre aparell de ràdio
a una botiga que estava a Travessera de Gràcia. Del preu no me’n recordo, però
sí que sé que els meus pares la van tenir que pagar a terminis (les famoses
lletres bancàries de llavors) durant bastant de temps.
De
fet, les ràdios que us he fet arriba són ràdios que he anat recopilant amb el
temps i en relació a la meva feina. I moltes més que en tinc!
La
radio quan jo era petit era si fa o no fa el que ve a ser la televisió avui
dia. L’escoltàvem quan tornàvem del col·legi al migdia i després a la tarda
fins que donaven les notícies. Quan donaven les notícies totes les emissores,
al mateix temps, connectaven amb Radio Nacional de España. Quina pena!
Quant a programes d’interès per mi i la meva família faré un repàs de la
programació per l’ordre que s’emetien durant el dia. A les dotze del migdia
feien un programa pels menuts, que era tan senzill com explicar una espècie de
conte i es deia Tambor, i els protagonista eren senzillament animalets i
insectes. Recordo que la meva germana i
jo ens ho passàvem molt bé amb aquell programa.
A
la tarda, després del col·legi, escoltàvem una sèrie que es deia Matilde,
Perico y Periquín. Eren pare, mare i fill i el fill, pobre, sempre se les
carregava de tot el que els passava.
Cap
a les vuit del vespre feien una sèrie de tipus policíaca que es deia Taxikey
on sempre passaven coses i finalment averiguaven qui era el dolent .
A las dues i a les nou del vespre hi havia
les notícies.
La
mare algun matí escoltava l’Elena Francis _ que sempre deia “Querida
amiga...”_, un consultori sentimental. I a la tarda escoltava novel·les que,
tot i que no les podéssim veure, semblava que les visquéssim. Una d’aquestes
era la dels Hermanos Saurier Caseseca amb la veu inconfusible de María
Matilde Almendros.
La ràdio a
mi i els de casa ens emocionava molt perquè, com he dit abans, la ràdio era
l’únic mitjà de comunicació que hi havia. Em ve a la memòria les inundacions
del Vallès de l’any 1962 en què es sentia durant hores i hores a un locutor
que, tot i no ser català, es va passar dies demanant ajuda pels damnificats que
eren gent obrera i treballadora que vivia al llit del riu que passava per
Terrassa i Rubí. Aquell locutor es deia Joaquín Soler Serrano i, al meu entendre,
mai se li ha reconegut prou tot el que va arribar a fer.
A
casa, quan es podia, també escoltaven la ràdio dels Pirineus. Aquesta emissora
la interceptava la Guardia Civil perquè parlava de la realitat d’ Espanya. Una
realitat diferent que la que la realitat que ens explicava Radio Nacional de
España i totes les emissores que estaven lligades a aquesta. Bé, si fa o no fa,
com algunes emissores en la actualitat.
Ara
la ràdio és molt diferent _ com tot_ però l’escolto cada dia. Quan em desperto
sento la veu del Jordi Basté donant les notícies _quasi sempre dolentes_ i
durant el dia sempre tinc posada la ràdio a la furgoneta. Al matí m’aixeco pel matí amb la ràdio. I
durant el dia la sento a estones pel matí i a la tarda també.
Avui
dia la ràdio és molt més diversa que abans. Hi ha molt per escollir i es pot
canviar d’emissora quan veus certa manipulació de les notícies. També cal dir
que, a causa dels avenços tècnics, es pot estar connectat al moment en i des de
qualsevol lloc.
A
mi m’agrada veure el Barça per la televisió i escoltar-lo per la ràdio. Canvia
molt escoltar el Barça o qualsevol retransmissió d’un partiri de futbol o qualsevol altre esport per la
ràdio o per la televisió. Els comentaris de la televisió són molt freds.
I
normalment, com que estic a Barcelona escolto RAC 1, però a vegades poso
Catalunya Informació.
